La Psicoanàlisi és la pràctica clínica que va desenvolupar Sigmund Freud a finals del s.XIX. Aquesta pràctica està assentada en una teoria que parla de la subjectivitat i té com a fonament que cadascú fa símptoma en la interrelació amb l'època que viu. El símptoma és allò que no va i que provoca malestar i la Psicoanàlisi el tracta a través de la paraula i una escolta atenta i professional.
No és el mateix la Psicoanàlisi de Freud que la d'aquest segle XXI, doncs s'actualitza en relació a les noves modalitats subjectives. Com no és el mateix viure actualment que fa 100 anys tampoc són els mateixos els símptomes i la manera que té la psicoanàlisi d'atendre els pacients. Actualment pren protagonisme l'individu.
Un altre autor important per la Psicoanàlisi és Jacques Lacan que a la segona meitat del segle XX va renovar la teoria Freudiana situant-la en els nous descobriments de l'època. Ell va teoritzar ajuntant-se amb la lingüística i la matemàtica.
Actualment hi ha diversos autors que segueixen pensant la Psicoanàlisi. Per exemple, Massimo Recalcati, Slavoj Zizek, Colette Soler, entre molts altres....
D'altra banda entre els requisits per ser Psicoanalista hi ha la d'un anàlisi personal d'anys que permet situar-se de manera correcta davant el que els pacients aporten. La Psicoanàlisi és la pràctica en la que m'he format i prefereixo davant les demés opcions que tracten els conflictes subjectius. La prefereixo per la dimensió ètica que aporta.
La funció del divan té a veure amb el procés dels pacients, no essent indispensable en tots els casos. Al principi hi ha les entrevistes preliminars per posteriorment passar al desenvolupament del que el pacient aporta de la seva pròpia història.
El tractament a un nen, adolescent o adult no és el mateix. Amb els nens es sol usar alguna tècnica projectiva sobretot el dibuixar i pintar tot treballant amb la família, amb els adolescents es tendeix a una relació propera de confiança i complicitat, amb els adults a un respecte al seu lloc al món i una escolta atenta.
També és cert que un Psicoanàlisi no necessita de símptomes clars, un cert malestar o un desig de saber ja podrien ser arguments per començar-lo. També pot funcionar en l'acompanyament de dols o preses de decisió difícils.
La durada d'un psicoanàlisi pot ser llarg o curt però en molts de casos els primers efectes terapèutics no tarden en aparèixer.
--------------------------------
El Psicoanálisis es la práctica clínica que desarrolló Sigmund Freud a finales del s.XIX. Esta práctica está asentada en una teoría que habla de la subjetividad y tiene como fundamento que cada uno hace síntoma en la interrelación con la época que vive. El síntoma es aquello que no va y que provoca malestar y el Psicoanálisis lo trata a través de la palabra y una escucha atenta y profesional.
No es lo mismo el Psicoanálisis de Freud que el de este siglo XXI, pues se actualiza en relación a las nuevas modalidades subjetivas. Como no es lo mismo vivir actualmente que hace 100 años tampoco son los mismos los síntomas y la manera que tiene el psicoanálisis de atender a los pacientes. Actualmente toma protagonismo el individuo.
Otro autor importante para el Psicoanálisis es Jacques Lacan que en la segunda mitad del siglo XX renovó la teoría Freudiana situándola en los nuevos descubrimientos de la época. Él teorizó juntándose con la lingüística y la matemática.
Actualmente hay varios autores que siguen pensando el Psicoanálisis. Por ejemplo, Massimo Recalcati, Slavoj Zizek, Colette Soler, entre muchos otros....
Por otro lado entre los requisitos para ser Psicoanalista está la de un análisis personal de años que permite situarse de manera correcta ante lo que los pacientes aportan. El Psicoanálisis es la práctica en la que me he formado y prefiero ante las demás opciones que tratan los conflictos subjetivos. La prefiero por la dimensión ética que aporta.
La función del diván tiene que ver con el proceso de los pacientes, no siendo indispensable en todos los casos. Al principio están las entrevistas preliminares para posteriormente pasar al desarrollo de lo que el paciente aporta de su propia historia.
El tratamiento a un niño, adolescente o adulto no es el mismo. Con los niños se suele usar alguna técnica proyecttiva sobre todo el dibujar y pintar trabajando con la familia, con los adolescentes se tiende a una relación cercana de confianza y complicidad, con los adultos a un respeto en su lugar en el mundo y una escucha atenta.
También es cierto que un Psicoanálisis no necesita de síntomas claros, un cierto malestar o un deseo de saber ya podrían ser argumentos para empezarlo. También puede funcionar en el acompañamiento de duelos o tomas de decisión difíciles.
La duración de un psicoanálisis puede ser largo o corto pero en muchos casos los primeros efectos terapéuticos no tardan en aparecer.